La tova: els materials ceràmics són materials terrosos cuits. Un dels primers materials de construcció fabricats amb substàncies terroses va ser la tova, que era una peça de grans dimensions d'argila o fang pastats amb palla i assecada al sol. S'utilitzava per fer parets i terres.
Posteriorment, es van començar a fabricar artesanalment peces fabricades amb materials provinents de pedres o argiles que es barregen amb aigua i altres materials. D'aquesta manera s'obté una massa plàstica i emmotllable que es cou en forns a temperatures superiors a 700 graus Cº.
El maó: els materials ceràmics també s'anomenen obra cuita. Per fabricar-los, en la majoria dels cassos en forma, s'ha pres com a base el maó, que és una peça en forma de prisma rectangular feta d'argila cuita en unes instal·lacions especials anomenades bòbiles.
Classificació de les peces ceràmiques: les peces ceràmiques poden ser d'estructura, que es fan servir per a la construcció de parets, pilars i xemeneies, de revestiment, que serveixen per fer paviments, enrajolar terrats, o terrasses o cobrir parets de cuines i banys, i de teuleria, que serveixen per cobrir les cobertes dels edificis i deixar escórrer l'aigua de la pluja.
Porcellana: s'obté a partir d'argila barrejada amb sílice i feldspats, que li donen la rigidesa. És un material dur, fràgil, generalment de color blanc i molt resistent a la compressió i als agents químics i atmosfèrics. Es pasten amb l'aigua, es cou a una temperatura de 1220-1250 graus C. Un cop cuita, es recobreix amb esmalt, que és com una mena vernís.
El vidre: es podria considerar un material ceràmic perquè es fa a partir de productes petris com la sílice, la sosa i altres substàncies, però, generalment, ateses les seves característiques i la gran varietat de tipus de vidre que existeix, no es classifica com a material ceràmic.
